Pels artistes modernistes, l´art era com una religió. Fixeu-vos en l'últim vers d´aquest poema de l´artista Alexandre de Riquer on diu que l'Art és el perfum de la Bellesa.Alexandre de Riquer, de la mateixa manera que altres artistes de l'època, va dedicar-se a diferents disciplines artístiques: il.lustarció, pintura, joieria, literatura,... Un altre ideal dels modernistes era l'Art Total.Nota: El poema està escrit en català de l'època, Pompeu Fabra és posterior, per tant el català que utilitza Riquer no està normativitzat encara. Si el voleu imitar com a poeta, imiteu-lo, però no escriviu com ell. Nosaltres som posteriors a Pompeu Fabra, Riquer és anterior a les normes ortogràfiques.
CREDOJo crec en los colors, en que los colors canten,
ab l’esplendor dels
cadmiums brillants d’un bell mitj-dia:
me subjuguen les formes sorpreses y m’encanten
les transparencies tenues com vaga melodia
o el sol de Juny qu'esclata armonic i vibrant:
en ell, atmiro a Deu, atmiro la Natura
y un amedller florit,un'admosfera pura
me'l fan sentir mes bo, me'l fan trobar mes gran.
Jo visc cara a la llum com fan els girassols
y crec en mi mateix, crec en l'Art expansiu
que calma la mev'ansia fentlo per mi tan sols,
perque han florit los prats, perque som al istiu,
perque tot fa remor, tot germina, tot viu;
perque y han verts riquissims endalt de la pineda
y apareixen intimes les ombres misterioses
ahont viuen les
fades de formes
voluptuoses.

Jo crec perque'l
parral, la prada o la roureda
son tendres, son hermoses y fines de color;
jo crec perque una rama s'encen com un llum d'or
perque vibra en lo cingle la roca assoleyada,
perque entr'els blats tendrals floreixen les roselles,
perquè sirisa'l mar del sol de la vesprada,
perque l'ombra del bosc nos guarda meravelles
y es profon la cala y es verda l'onada.
Crec en la Veritat de plastica armonia,
en respirable espay distancies y llum,
en lo sublim encant de pau que te un bell dia
i en la vida qu'es Bellesa, en l'Art qu'es son perfum.
Alexandre de Riquer