Una imatge val més que mil paraules.

BONES VACANCES! BONES FESTES!
Carregueu piles pel 2009!
Aquest bloc del grup de 4t A de l´IES Castelló d´Empúries ens servirà per fer de la llengua, un mitjà d´expressió. Aquí podrem comentar-hi les nostres inquietuds, trobar-hi informació sobre lectures, millorar l´expressió escrita amb l´ajuda d'eines digitals, penjar-hi els nostres treballs, recomanacions de cinema, lectura, televisió i música, els nostres blocs,... Serà un altre instrument de l´assignatura de llengua i literatura catalana.

BONES VACANCES! BONES FESTES!
Carregueu piles pel 2009!
En aquest enllaç podeu trobar-hi catorze fragments de textos per elaborar el diari del vostre personatge.




L'estiu ens fa sentir vius, ens fa sentir persones diferents a aquelles que som la resta de l'any, per això, encara que portem poques setmanes de curs, comença a brotar l'enyorança de l'estiu al nostre cap. Aquells somriures al costat dels amics, aquelles nits de festa inoblidables, aquelles tardes d'acudits... no puc negar que les trobaré a faltar. I si ara passejo per la platja, l'únic que recordo són els dies sencers que passava allà estirada, hores i hores seguides, xerrant amb les amigues, amb el tranquil·litzant so de les ones trencant el silenci quan acabava la conversa.
que de costum, per no dir ningú. Havien decidit substituir l'aigua salada del mar per la suor caient dels seus fronts mentre corrien pel passeig marítim.Vaig fixar-me en l'aigua: el seu aspecte era totalment diferent a feia poques setmanes. Era cristal·lina i, fins i tot, vaig divisar peixos acostant-se a la platja.Els meus ulls es van clavar
als meus peus. Estaven arrebossats de sorra. La meva vista va distanciar-se d'on enfocaven, veient com n'estava la sorra de neta. Lliure d'ampolles amb -probablement- contingut alcohòlic, caixes de tabac buides i cigarrets ja fumats.Amb la tardor semblava que ningú hagués passat per aquí durant milers d'anys. Es respirava pau.Però... tot i així sentia enyorança. No podia evitar trobar a faltar els dies radiants amb un sol que gairebé et deixava cec; l'estrés que suposava haver d'organitzar un dia davant del mar; el contrast entre l'elevada temperatura de la sorra i la de l'aigua; els passejos al capvespre a la vora del mar... on són, ara, tots aquests moments?Em conformo amb guardar-los dins del meu calaix de records, on a la part frontal hi llueix "ubi sunt?".
una sortida massa aviat). La resta de l’estiu l’he passat a casa, davant l’ordinador o amb altres coses. Ha estat bastant monòton, no com els estius de fa uns anys, més o menys fa cinc o sis estius, sempre anava a la platja. Al meu germà abans li agradava anar a la platja, jugàvem junts, ens ho passàvem bé... però al cap dels anys la cosa ha canviat. Vam deixar d’anar-hi perquè va començar a sortir amb amics i a mi, les noves tecnologies d’aquell temps em van captivar. Em passava hores senceres
jugant amb una Game Boy, tombat al sofà.

Després venien les nits de festes al poble, que per mi era el millor perquè em trobava gent que a causa de les vacances feia temps que no veia.


Pels artistes modernistes, l´art era com una religió. Fixeu-vos en l'últim vers d´aquest poema de l´artista Alexandre de Riquer on diu que l'Art és el perfum de la Bellesa.




