Fantàstic estiu de sol, sorra i sal
L’ estiu 2008, per mi, fins ara, ha sigut el millor de la meva vida. El meu pare a qui mai veig i amb qui mai parlo, em va regalar un viatge a l’Àfrica. Me’l va regalar per fer veure que es preocupa per mi, i no tenir remordiments de consciència.
Bé, el cas és que era el somni de la meva vida: anar allà i poder col·laborar en qualsevol cosa amb les ONGs i poder aprendre.
Els dies abans, vaig anar al metge perquè en posessin les vacunes necessàries per poder viatjar-hi.
Als pocs dies vaig marxar. El viatge va ser de vuit hores . Vaig arribar a Zimbabwe on m’esperaven per portar-me a l’ apartament on viuria durant dos mesos.
Jo estava molt emocionada. El dia següent, un amic del meu “pare” em va portar als campaments on es trobaven uns nens tan prims que se’ls podia veure els ossos. Al principi costava, però després m´hi vaig acostumar, i ho feia amb moltes ganes i ànims. Vaig fer molts amics i eren persones extraordinàries. Em van ensenyar gran part de la selva d’allà i també uns animals fantàstics, em convidaven a les festes que feien i m’ho passava molt bé. Vaig aprendre moltes coses i, la més important: que hem d’aprendre a valorar el que tenim.
Ara trobo a faltar aquelles vistes, la gent que vaig conèixer, ser útil en coses de veritat, etc...
Però sempre em quedarà el record.
L’ estiu 2008, per mi, fins ara, ha sigut el millor de la meva vida. El meu pare a qui mai veig i amb qui mai parlo, em va regalar un viatge a l’Àfrica. Me’l va regalar per fer veure que es preocupa per mi, i no tenir remordiments de consciència.
Bé, el cas és que era el somni de la meva vida: anar allà i poder col·laborar en qualsevol cosa amb les ONGs i poder aprendre.
Els dies abans, vaig anar al metge perquè en posessin les vacunes necessàries per poder viatjar-hi.
Als pocs dies vaig marxar. El viatge va ser de vuit hores . Vaig arribar a Zimbabwe on m’esperaven per portar-me a l’ apartament on viuria durant dos mesos.
Jo estava molt emocionada. El dia següent, un amic del meu “pare” em va portar als campaments on es trobaven uns nens tan prims que se’ls podia veure els ossos. Al principi costava, però després m´hi vaig acostumar, i ho feia amb moltes ganes i ànims. Vaig fer molts amics i eren persones extraordinàries. Em van ensenyar gran part de la selva d’allà i també uns animals fantàstics, em convidaven a les festes que feien i m’ho passava molt bé. Vaig aprendre moltes coses i, la més important: que hem d’aprendre a valorar el que tenim.
Ara trobo a faltar aquelles vistes, la gent que vaig conèixer, ser útil en coses de veritat, etc...
Però sempre em quedarà el record.
Laura Cortés 4tA
6 comentaris:
Quim no té res a veure amb això, però la pàgina del moodle em posa: Error al cargar la página...
Pot ser que passi això? Ho tornaré a intentar més tard aveure si es pot.
Fins demà!
Crec que la redacció de la Laura reflexa els bons sentiments que té.
Antonela! No ho sé, torna-ho a provar d'aquí a una estona. Has vist la teva redacció, ja està penjada.
Bua, m'agrada molt el text. És molt natural, i hi ha el toc que fa Laura.
És que, imagina't si fos real, seria impressionant! Un estiu a un dels països on sempre ha desitjat anar. I què millor per conèixer gent d'allà i veure com és realment, que estar-hi treballant directament?
Si són somnis que a tots ens agradaria realitzar, en un futur, però per realitzar-los es necessiten diners, ganes d´aventura i moltes coses més. I ara em toca dir-vos allò de: Vinga, va, cap a estudiar!
que maca la redacció i quin estiu més interessant no?:)
Publica un comentari a l'entrada