Ens torna a tocar votar una altra vegada.
A veure si aquesta vegada: vota tothom i ho feu millor.
Primer de tot llegeix els textos dels teus companys, clica aquí.
Després vota els tres textos
que t´agradin més.
Només pots votar una vegada cada tres dies.
Sigues honest i no et votis a tu mateix.
Les votacions quedaran tancades diumenge.
dimarts, 25 de novembre del 2008
FANTÀSTIC ESTIU DE SOL, SORRA I SAL
Simplement un estiu diferent.
Ja hem deixat de banda la bona vida per endinsar-nos en temps d'estudis, temps d'esforç, on en el dia a dia s'acumulen les ganes de tornar a passar un altre estiu inoblidable.
L'estiu ens fa sentir vius, ens fa sentir persones diferents a aquelles que som la resta de l'any, per això, encara que portem poques setmanes de curs, comença a brotar l'enyorança de l'estiu al nostre cap. Aquells somriures al costat dels amics, aquelles nits de festa inoblidables, aquelles tardes d'acudits... no puc negar que les trobaré a faltar. I si ara passejo per la platja, l'únic que recordo són els dies sencers que passava allà estirada, hores i hores seguides, xerrant amb les amigues, amb el tranquil·litzant so de les ones trencant el silenci quan acabava la conversa.
I què és més comfortable, sinó veure als nens jugant a la riba amb els seus pares i rient cada vegada que una ona els atrapa els peus?
Però ara toca passar el dia a dia a classe, esperant que torni a arribar l'època d'endinsar-nos en un món de sol, sorra i sal.
Simplement un estiu diferent.
Ja hem deixat de banda la bona vida per endinsar-nos en temps d'estudis, temps d'esforç, on en el dia a dia s'acumulen les ganes de tornar a passar un altre estiu inoblidable.
L'estiu ens fa sentir vius, ens fa sentir persones diferents a aquelles que som la resta de l'any, per això, encara que portem poques setmanes de curs, comença a brotar l'enyorança de l'estiu al nostre cap. Aquells somriures al costat dels amics, aquelles nits de festa inoblidables, aquelles tardes d'acudits... no puc negar que les trobaré a faltar. I si ara passejo per la platja, l'únic que recordo són els dies sencers que passava allà estirada, hores i hores seguides, xerrant amb les amigues, amb el tranquil·litzant so de les ones trencant el silenci quan acabava la conversa.I què és més comfortable, sinó veure als nens jugant a la riba amb els seus pares i rient cada vegada que una ona els atrapa els peus?
Però ara toca passar el dia a dia a classe, esperant que torni a arribar l'època d'endinsar-nos en un món de sol, sorra i sal.
Noemi Madrero 4tA
dilluns, 24 de novembre del 2008
Fantàstic estiu de sol, sorra i sal
Avançava lentament per la platja, marcant profundes petjades sota els meus peus. Havia començat la tardor i poques persones s'atrevien a nedar a l'aigua, més freda 
que de costum, per no dir ningú. Havien decidit substituir l'aigua salada del mar per la suor caient dels seus fronts mentre corrien pel passeig marítim.Vaig fixar-me en l'aigua: el seu aspecte era totalment diferent a feia poques setmanes. Era cristal·lina i, fins i tot, vaig divisar peixos acostant-se a la platja.Els meus ulls es van clavar 
als meus peus. Estaven arrebossats de sorra. La meva vista va distanciar-se d'on enfocaven, veient com n'estava la sorra de neta. Lliure d'ampolles amb -probablement- contingut alcohòlic, caixes de tabac buides i cigarrets ja fumats.Amb la tardor semblava que ningú hagués passat per aquí durant milers d'anys. Es respirava pau.Però... tot i així sentia enyorança. No podia evitar trobar a faltar els dies radiants amb un sol que gairebé et deixava cec; l'estrés que suposava haver d'organitzar un dia davant del mar; el contrast entre l'elevada temperatura de la sorra i la de l'aigua; els passejos al capvespre a la vora del mar... on són, ara, tots aquests moments?Em conformo amb guardar-los dins del meu calaix de records, on a la part frontal hi llueix "ubi sunt?".
que de costum, per no dir ningú. Havien decidit substituir l'aigua salada del mar per la suor caient dels seus fronts mentre corrien pel passeig marítim.Vaig fixar-me en l'aigua: el seu aspecte era totalment diferent a feia poques setmanes. Era cristal·lina i, fins i tot, vaig divisar peixos acostant-se a la platja.Els meus ulls es van clavar 
als meus peus. Estaven arrebossats de sorra. La meva vista va distanciar-se d'on enfocaven, veient com n'estava la sorra de neta. Lliure d'ampolles amb -probablement- contingut alcohòlic, caixes de tabac buides i cigarrets ja fumats.Amb la tardor semblava que ningú hagués passat per aquí durant milers d'anys. Es respirava pau.Però... tot i així sentia enyorança. No podia evitar trobar a faltar els dies radiants amb un sol que gairebé et deixava cec; l'estrés que suposava haver d'organitzar un dia davant del mar; el contrast entre l'elevada temperatura de la sorra i la de l'aigua; els passejos al capvespre a la vora del mar... on són, ara, tots aquests moments?Em conformo amb guardar-los dins del meu calaix de records, on a la part frontal hi llueix "ubi sunt?".Clàudia Escobar 4tA
FANTÀSTIC ESTIU DE SOL, SORRA I SAL.
Un any més, l’estiu li havia passat volant. La Laura sabia que, al cap de pocs dies, tot tornaria a la normalitat, a la vella rutina que ja havia oblidat.
Mentre viatjava amb tren, destinació cap a Figueres, recordava tots els moments que havia passat durant els dos mesos. Aquell estiu havia estat especial, diferent a tots els altres. L’havia passat a un petit poble de gent molt agradable; La Riera de Gaià, al Tarragonès.
En David, en Robert i la Jasmina eren els millors amics que la Laura tenia allà, i només els veia un parell de cops durant l’any.
Cada dia era una petita vida; cap dia era igual a l’anterior, i cap dia havia estat avorrit. Sovint agafaven les bicicletes i anaven a La Mora, que és la platja més propera, o bé anaven a alguna petita cala. Allà passaven moltes tardes i vespres, fins i tot, nits; nits molt dolces, tranquil·les i sobretot, molt estrellades.
Es podien passar hores i hores asseguts a la fina sorra de la platja, sentint la brisa del mar i mirant el més enllà.
No tenia enyorança pel poble on vivia, ja que segons ella, allà s’hi vivia amb un estil que no era el seu, en canvi, a La Riera se sentia com si fos a casa seva.
I continuà recordant mentre en el seu mp3 sonava Torna la nostàlgia. Aquella cançó que tant li agradava de Cesk Freixas.
Ubi sunt és el que sentia, quan recordava aquells moments d’un estiu que possiblement no oblidarà.
Mentre viatjava amb tren, destinació cap a Figueres, recordava tots els moments que havia passat durant els dos mesos. Aquell estiu havia estat especial, diferent a tots els altres. L’havia passat a un petit poble de gent molt agradable; La Riera de Gaià, al Tarragonès.
En David, en Robert i la Jasmina eren els millors amics que la Laura tenia allà, i només els veia un parell de cops durant l’any.
Cada dia era una petita vida; cap dia era igual a l’anterior, i cap dia havia estat avorrit. Sovint agafaven les bicicletes i anaven a La Mora, que és la platja més propera, o bé anaven a alguna petita cala. Allà passaven moltes tardes i vespres, fins i tot, nits; nits molt dolces, tranquil·les i sobretot, molt estrellades.
Es podien passar hores i hores asseguts a la fina sorra de la platja, sentint la brisa del mar i mirant el més enllà.
No tenia enyorança pel poble on vivia, ja que segons ella, allà s’hi vivia amb un estil que no era el seu, en canvi, a La Riera se sentia com si fos a casa seva.
I continuà recordant mentre en el seu mp3 sonava Torna la nostàlgia. Aquella cançó que tant li agradava de Cesk Freixas.
Ubi sunt és el que sentia, quan recordava aquells moments d’un estiu que possiblement no oblidarà.
Roser Serrano 4tA
Fantàstic estiu de sol, sorra i sal
Aquest estiu no he anat moltes vegades a la platja, només hi he anat unes deu o dotze vegades, més o menys. Algunes d’aquestes estades a la platja han acabat negativament (plovent o amb
una sortida massa aviat). La resta de l’estiu l’he passat a casa, davant l’ordinador o amb altres coses. Ha estat bastant monòton, no com els estius de fa uns anys, més o menys fa cinc o sis estius, sempre anava a la platja. Al meu germà abans li agradava anar a la platja, jugàvem junts, ens ho passàvem bé... però al cap dels anys la cosa ha canviat. Vam deixar d’anar-hi perquè va començar a sortir amb amics i a mi, les noves tecnologies d’aquell temps em van captivar. Em passava hores senceres
jugant amb una Game Boy, tombat al sofà.
Vaig tenir estius més sociables, per exemple, l´estiu de fa quatre anys, l’estiu de l’últim curs de Primària. En aquells temps vivíem en un pis a Castelló perquè a casa nostra s’hi feien obres d’ampliació. Aquell estiu va ser fantàstic, va ser quan vam comprar la nostra gossa, la Cuca, una yorkshire. Cada dia quedava amb els amics, perquè les cases estaven molt a prop, i sortia al poble a passejar. Però les coses van canviar quan vaig tornar a Castelló Nou. Ja no és tan fàcil quedar amb els amics i no hi ha molt a veure a Castelló.
Aquest estiu no he anat moltes vegades a la platja, només hi he anat unes deu o dotze vegades, més o menys. Algunes d’aquestes estades a la platja han acabat negativament (plovent o amb
una sortida massa aviat). La resta de l’estiu l’he passat a casa, davant l’ordinador o amb altres coses. Ha estat bastant monòton, no com els estius de fa uns anys, més o menys fa cinc o sis estius, sempre anava a la platja. Al meu germà abans li agradava anar a la platja, jugàvem junts, ens ho passàvem bé... però al cap dels anys la cosa ha canviat. Vam deixar d’anar-hi perquè va començar a sortir amb amics i a mi, les noves tecnologies d’aquell temps em van captivar. Em passava hores senceres
jugant amb una Game Boy, tombat al sofà.Vaig tenir estius més sociables, per exemple, l´estiu de fa quatre anys, l’estiu de l’últim curs de Primària. En aquells temps vivíem en un pis a Castelló perquè a casa nostra s’hi feien obres d’ampliació. Aquell estiu va ser fantàstic, va ser quan vam comprar la nostra gossa, la Cuca, una yorkshire. Cada dia quedava amb els amics, perquè les cases estaven molt a prop, i sortia al poble a passejar. Però les coses van canviar quan vaig tornar a Castelló Nou. Ja no és tan fàcil quedar amb els amics i no hi ha molt a veure a Castelló.
Adrià Martínez 4tA
FANTÀSTIC ESTIU DE SOL, SORRA I SAL
El 21 d’agost de 2008, vaig conèixer la felicitat, tot va començar quan vaig anar de vacances amb la meva família, al Carib.
El nostre hotel era fantàstic, tot era qualitat i luxe, ja em volia quedar a viure allà per tota la vida.
Aquest mateix dia va ser quan vaig trobar l’amor de la meva vida.
Ella era molt bonica, quasi perfecta. Era allà: a la recepció de l’hotel, amb el seu gosset blanc, deixant les claus de la seva habitació. Anava tota vestida de blanc i el cabell agafat amb una cinta de color blau cel.
Em vaig sorprendre a mi mateix acostant-m’hi i preguntant-li d’on era; jo que sempre tinc tanta vergonya amb les noies, però amb ella era diferent.
Li vaig explicar que venia amb els meus pares i que no coneixia ningú i que segur que m’avorriria molt i que si li semblava bé, podríem quedar per veure la ciutat i jugar a tennis.
La setmana va passar ràpidament, ens ho vàrem passar d’allò més bé. Ara estic a casa recordant totes aquells moments, veient les fotos que ens vàrem fer junts i pensant que la trobo molt a faltar.
Quan tanco els ulls i em concentro molt, puc sentir el soroll de les onades, el seu riure, l’olor de la sal del mar i del seu perfum...
El pitjor de tot és que no ens vam poder acomiadar perquè el darrer dia jo la vaig convidar a sopar al restaurant de la platja, però no sé per quina raó no va aparèixer.
Ara estic intentant trobar-la, preguntant i fent contactes, amb aquell hotel i les persones que la coneixien, faig l’impossible per trobar-la. Aquest és el meu somni. Fins que no l’aconsegueixi no pararé.
El 21 d’agost de 2008, vaig conèixer la felicitat, tot va començar quan vaig anar de vacances amb la meva família, al Carib.
El nostre hotel era fantàstic, tot era qualitat i luxe, ja em volia quedar a viure allà per tota la vida.
Aquest mateix dia va ser quan vaig trobar l’amor de la meva vida.
Ella era molt bonica, quasi perfecta. Era allà: a la recepció de l’hotel, amb el seu gosset blanc, deixant les claus de la seva habitació. Anava tota vestida de blanc i el cabell agafat amb una cinta de color blau cel.
Em vaig sorprendre a mi mateix acostant-m’hi i preguntant-li d’on era; jo que sempre tinc tanta vergonya amb les noies, però amb ella era diferent.
Li vaig explicar que venia amb els meus pares i que no coneixia ningú i que segur que m’avorriria molt i que si li semblava bé, podríem quedar per veure la ciutat i jugar a tennis.
La setmana va passar ràpidament, ens ho vàrem passar d’allò més bé. Ara estic a casa recordant totes aquells moments, veient les fotos que ens vàrem fer junts i pensant que la trobo molt a faltar.
Quan tanco els ulls i em concentro molt, puc sentir el soroll de les onades, el seu riure, l’olor de la sal del mar i del seu perfum...
El pitjor de tot és que no ens vam poder acomiadar perquè el darrer dia jo la vaig convidar a sopar al restaurant de la platja, però no sé per quina raó no va aparèixer.
Ara estic intentant trobar-la, preguntant i fent contactes, amb aquell hotel i les persones que la coneixien, faig l’impossible per trobar-la. Aquest és el meu somni. Fins que no l’aconsegueixi no pararé.
Guillem Cordon 4tA
FANTÀSTIC ESTIU DE SOL, SORRA I SAL
Trobo que aquest estiu ha sigut molt diferent als estius passats. Esperava impacientment que comencés pels dies de vacances i de festes.
He passat la majoria dels dies a la platja, amb les amigues i, a vegades, amb els amics. Hi anàvem de bon matí fins a la tarda. Ens passàvem hores xerrant, ens banyàvem, passàvem pel supermercat i en ho passàvem bé. A la nit anàvem a fer voltes pel poble i així eren tots els dies de la setmana.
Després venien les nits de festes al poble, que per mi era el millor perquè em trobava gent que a causa de les vacances feia temps que no veia.
A part d’això, he fet un petit viatge a Galícia, amb la família a desconnectar una mica. He estat una setmana visitant molts llocs d’allà. Però s’acabaven els dies i havíem de tornar, amb poques ganes, perquè s’hi estava molt bé i el viatge era llarg.
Els dies següents vam començar vòlei amb totes les noies de l’equip i vam començar a la platja. El primer dia que vam anar-hi, vam conèixer molts nois de Roses, alguns eren d’Argentina. Em feia molta gràcia com parlaven amb accent argentí, ja que jo l’he perdut una mica i ja no hi estic acostumada. Ens van caure molt bé i vam començar a anar-hi més sovint per veure’ls.
Durant aquells dies em passava totes les hores fora de casa. Sempre amb les amigues, teníem sempre preparats plans pel dia següent
Per tancar les vacances vam tenir les festes de “Terra de trobadors”(els medievals). Tres dies que es viuen com si tornéssim a l’Edat Mitjana. Tot el dia per les places fan espectacles de lluita, de malabars, paradetes artesanes, etc. Però el millor dia va ser el diumenge quan feien el mercat típic de tots els anys on venen moltes coses i ve molta gent d’altres llocs.
Ara mateix trobo a faltar aquells dies de Galícia... La tranquil·litat que hi havia, els llocs que són completament verds, els “amics” que amb pocs dies vam fer, la plaça del poble, les botigues del centre, etc. Galícia m’ha agradat molt i espero poder tornar-hi l’estiu que ve i conèixer altres llocs.
En general, aquest estiu m’ha agradat moltíssim, cada dia fent alguna cosa diferent i sempre gaudint de tot.
Espero que l’any que ve torni a ser així o encara millor.
Trobo que aquest estiu ha sigut molt diferent als estius passats. Esperava impacientment que comencés pels dies de vacances i de festes.
He passat la majoria dels dies a la platja, amb les amigues i, a vegades, amb els amics. Hi anàvem de bon matí fins a la tarda. Ens passàvem hores xerrant, ens banyàvem, passàvem pel supermercat i en ho passàvem bé. A la nit anàvem a fer voltes pel poble i així eren tots els dies de la setmana.
Després venien les nits de festes al poble, que per mi era el millor perquè em trobava gent que a causa de les vacances feia temps que no veia.A part d’això, he fet un petit viatge a Galícia, amb la família a desconnectar una mica. He estat una setmana visitant molts llocs d’allà. Però s’acabaven els dies i havíem de tornar, amb poques ganes, perquè s’hi estava molt bé i el viatge era llarg.
Els dies següents vam començar vòlei amb totes les noies de l’equip i vam començar a la platja. El primer dia que vam anar-hi, vam conèixer molts nois de Roses, alguns eren d’Argentina. Em feia molta gràcia com parlaven amb accent argentí, ja que jo l’he perdut una mica i ja no hi estic acostumada. Ens van caure molt bé i vam començar a anar-hi més sovint per veure’ls.
Durant aquells dies em passava totes les hores fora de casa. Sempre amb les amigues, teníem sempre preparats plans pel dia següent
Per tancar les vacances vam tenir les festes de “Terra de trobadors”(els medievals). Tres dies que es viuen com si tornéssim a l’Edat Mitjana. Tot el dia per les places fan espectacles de lluita, de malabars, paradetes artesanes, etc. Però el millor dia va ser el diumenge quan feien el mercat típic de tots els anys on venen moltes coses i ve molta gent d’altres llocs.
Ara mateix trobo a faltar aquells dies de Galícia... La tranquil·litat que hi havia, els llocs que són completament verds, els “amics” que amb pocs dies vam fer, la plaça del poble, les botigues del centre, etc. Galícia m’ha agradat molt i espero poder tornar-hi l’estiu que ve i conèixer altres llocs.
En general, aquest estiu m’ha agradat moltíssim, cada dia fent alguna cosa diferent i sempre gaudint de tot.
Espero que l’any que ve torni a ser així o encara millor.
Antonela Santillán 4tA
Fantàstic estiu de sol, sorra i sal
L’ estiu 2008, per mi, fins ara, ha sigut el millor de la meva vida. El meu pare a qui mai veig i amb qui mai parlo, em va regalar un viatge a l’Àfrica. Me’l va regalar per fer veure que es preocupa per mi, i no tenir remordiments de consciència.
Bé, el cas és que era el somni de la meva vida: anar allà i poder col·laborar en qualsevol cosa amb les ONGs i poder aprendre.
Els dies abans, vaig anar al metge perquè en posessin les vacunes necessàries per poder viatjar-hi.
Als pocs dies vaig marxar. El viatge va ser de vuit hores . Vaig arribar a Zimbabwe on m’esperaven per portar-me a l’ apartament on viuria durant dos mesos.
Jo estava molt emocionada. El dia següent, un amic del meu “pare” em va portar als campaments on es trobaven uns nens tan prims que se’ls podia veure els ossos. Al principi costava, però després m´hi vaig acostumar, i ho feia amb moltes ganes i ànims. Vaig fer molts amics i eren persones extraordinàries. Em van ensenyar gran part de la selva d’allà i també uns animals fantàstics, em convidaven a les festes que feien i m’ho passava molt bé. Vaig aprendre moltes coses i, la més important: que hem d’aprendre a valorar el que tenim.
Ara trobo a faltar aquelles vistes, la gent que vaig conèixer, ser útil en coses de veritat, etc...
Però sempre em quedarà el record.
L’ estiu 2008, per mi, fins ara, ha sigut el millor de la meva vida. El meu pare a qui mai veig i amb qui mai parlo, em va regalar un viatge a l’Àfrica. Me’l va regalar per fer veure que es preocupa per mi, i no tenir remordiments de consciència.
Bé, el cas és que era el somni de la meva vida: anar allà i poder col·laborar en qualsevol cosa amb les ONGs i poder aprendre.
Els dies abans, vaig anar al metge perquè en posessin les vacunes necessàries per poder viatjar-hi.
Als pocs dies vaig marxar. El viatge va ser de vuit hores . Vaig arribar a Zimbabwe on m’esperaven per portar-me a l’ apartament on viuria durant dos mesos.
Jo estava molt emocionada. El dia següent, un amic del meu “pare” em va portar als campaments on es trobaven uns nens tan prims que se’ls podia veure els ossos. Al principi costava, però després m´hi vaig acostumar, i ho feia amb moltes ganes i ànims. Vaig fer molts amics i eren persones extraordinàries. Em van ensenyar gran part de la selva d’allà i també uns animals fantàstics, em convidaven a les festes que feien i m’ho passava molt bé. Vaig aprendre moltes coses i, la més important: que hem d’aprendre a valorar el que tenim.
Ara trobo a faltar aquelles vistes, la gent que vaig conèixer, ser útil en coses de veritat, etc...
Però sempre em quedarà el record.
Laura Cortés 4tA
FANTÀSTIC ESTIU DE SOL, SORRA I SAL
Aquest estiu m’ho he passat genial, anant a la platja amb tots els meus amics i amigues. Me’n recordo que el 19 de juny, quan va acabar tercer d’ESO, el primer que vam preguntar-nos tots va ser: quan quedaríem per anar a la platja? En fi, encara no va acabar tercer pràcticament i tothom ja estava pensant en la platja. Va ser així, el dia següent tothom a la platja amb les motos. Aquell moment van ser una sensació molt estranya perquè feia tant que no hi anàvem que resultava, per dir-ho d’alguna manera, motivador.
A partir d’aquell dia tots els altres eren iguals: anem a la platja, anem a la piscina...
A la platja, aquest any, jo hi he anat infinites vegades: amb els meus amics, que ha sigut amb qui hi he anat més cops, amb familiars, gent que coneixia d’un dia...
El més trist va ser quan a la platja ja no es començava a estar tant bé com al principi de l’estiu, perquè ja es començava a aixecar la sorra, l’aigua era freda...
En fi que aquest estiu m’ho he passat molt bé, i espero que l’estiu que ve sigui igual o millor que l’estiu d’aquest any.
Aquest estiu m’ho he passat genial, anant a la platja amb tots els meus amics i amigues. Me’n recordo que el 19 de juny, quan va acabar tercer d’ESO, el primer que vam preguntar-nos tots va ser: quan quedaríem per anar a la platja? En fi, encara no va acabar tercer pràcticament i tothom ja estava pensant en la platja. Va ser així, el dia següent tothom a la platja amb les motos. Aquell moment van ser una sensació molt estranya perquè feia tant que no hi anàvem que resultava, per dir-ho d’alguna manera, motivador.
A partir d’aquell dia tots els altres eren iguals: anem a la platja, anem a la piscina...
A la platja, aquest any, jo hi he anat infinites vegades: amb els meus amics, que ha sigut amb qui hi he anat més cops, amb familiars, gent que coneixia d’un dia...
El més trist va ser quan a la platja ja no es començava a estar tant bé com al principi de l’estiu, perquè ja es començava a aixecar la sorra, l’aigua era freda...
En fi que aquest estiu m’ho he passat molt bé, i espero que l’estiu que ve sigui igual o millor que l’estiu d’aquest any.
Sergi García 4tA
dimecres, 19 de novembre del 2008
TEMPS EXTRA
Encara sou a temps de contestar les preguntes sobre el Modernisme. Els companys i companyes que han enviat les respostes no han filat prou prim i han fet alguns errors. Per tant, ja sabeu, a continuar buscant.
SOBRE EL MODERNISME
És l’hora d’introduir-se en l’estudi del moviment cultural, literari i artístic més important del tombant del segle XIX i inicis del XX a Catalunya. EL MODERNISME. Et queda massa lluny això ? No, home, no ! No, dona, no! Fa només uns cent anys, i cents anys en història no són res.
Un cop hagis visualitzat les sèries de diapositives que tens preparades a sota o mentre les visualitzes, contesta les preguntes següents.
Quan tinguis les respostes, envia-me-les per correu electrònic, el més aviat possible.
Està en joc mig punt sobre l´examen anterior ( qui ho enviï en primer lloc) i un quart de punt ( qui ho enviï en segon lloc).
Abans d'enviar-ho has de tenir la seguretat que les respostes són correctes i no hi ha faltes ortogràfiques. Només s'acceptarà un missatge per persona
Arts i arquitectura modernista
1.-A la segona fotografia de la sèrie hi ha un sostre de vidre, a quin emblemàtic edifici de Barcelona pertany?
2.-D'on són els detalls de les fotografies 14 i 15?
3.-El detall de la fotografia 21 a quin edifici pertany? Qui és l'arquitecte d'aquest edifici ?
4.-Digues el nom de dos arquitectes del Modernisme.
Cartells modernistes
5.-En aquesta sèrie de fotografies hi surten el nom d'un bar, una revista modernista, una marca de cava, un diari modernista de Barcelona i un licor? Me'n pots dir els noms?
6.-Qui són els autors dels cartells ?
Santiago Rusiñol
7.-Com es diu el vuitè quadre? A quina ciutat catalana es troba? Quina relació té Santiago Rusiñol amb aquesta ciutat?
8.-A Rusiñol li agrada pintar jardins, d'on són majoritàriament els jardins que pinta Rusiñol en aquesta sèrie de pintures? Quina relació té Rusiñol amb aquesta ciutat?
Ramon Casas
9.-Com es diu el primer quadre? Qui són els dos homes de la pintura?
10.-A quina ciutat es trobava el cafè de la pintura núm.5?
11.-Qui són els dos pintors del quadre núm.10?
12.-Qui és l'home del retrat núm.19 ?
13.-Qui són els tres homes de la il.lustració núm.21? On són ( nom de l'establiment)?
14.-Quin barri està pintat al quadre núm. 24 ? A quina ciutat està ?
CERCA INFORMACIÓ
15.- Qui és Ibsen? Quina relació té amb el modernisme català?
16.- Qui és Maeterlinck? Quina relació té amb el modernisme català?
Un cop hagis visualitzat les sèries de diapositives que tens preparades a sota o mentre les visualitzes, contesta les preguntes següents.
Quan tinguis les respostes, envia-me-les per correu electrònic, el més aviat possible.
Està en joc mig punt sobre l´examen anterior ( qui ho enviï en primer lloc) i un quart de punt ( qui ho enviï en segon lloc).
Abans d'enviar-ho has de tenir la seguretat que les respostes són correctes i no hi ha faltes ortogràfiques. Només s'acceptarà un missatge per persona
Arts i arquitectura modernista
1.-A la segona fotografia de la sèrie hi ha un sostre de vidre, a quin emblemàtic edifici de Barcelona pertany?
2.-D'on són els detalls de les fotografies 14 i 15?
3.-El detall de la fotografia 21 a quin edifici pertany? Qui és l'arquitecte d'aquest edifici ?
4.-Digues el nom de dos arquitectes del Modernisme.
Cartells modernistes
5.-En aquesta sèrie de fotografies hi surten el nom d'un bar, una revista modernista, una marca de cava, un diari modernista de Barcelona i un licor? Me'n pots dir els noms?
6.-Qui són els autors dels cartells ?
Santiago Rusiñol
7.-Com es diu el vuitè quadre? A quina ciutat catalana es troba? Quina relació té Santiago Rusiñol amb aquesta ciutat?
8.-A Rusiñol li agrada pintar jardins, d'on són majoritàriament els jardins que pinta Rusiñol en aquesta sèrie de pintures? Quina relació té Rusiñol amb aquesta ciutat?
Ramon Casas
9.-Com es diu el primer quadre? Qui són els dos homes de la pintura?
10.-A quina ciutat es trobava el cafè de la pintura núm.5?
11.-Qui són els dos pintors del quadre núm.10?
12.-Qui és l'home del retrat núm.19 ?
13.-Qui són els tres homes de la il.lustració núm.21? On són ( nom de l'establiment)?
14.-Quin barri està pintat al quadre núm. 24 ? A quina ciutat està ?
CERCA INFORMACIÓ
15.- Qui és Ibsen? Quina relació té amb el modernisme català?
16.- Qui és Maeterlinck? Quina relació té amb el modernisme català?
dilluns, 17 de novembre del 2008
RELIGIÓ=ART ( Creença modernista)
Pels artistes modernistes, l´art era com una religió. Fixeu-vos en l'últim vers d´aquest poema de l´artista Alexandre de Riquer on diu que l'Art és el perfum de la Bellesa.Alexandre de Riquer, de la mateixa manera que altres artistes de l'època, va dedicar-se a diferents disciplines artístiques: il.lustarció, pintura, joieria, literatura,... Un altre ideal dels modernistes era l'Art Total.
Nota: El poema està escrit en català de l'època, Pompeu Fabra és posterior, per tant el català que utilitza Riquer no està normativitzat encara.
Si el voleu imitar com a poeta, imiteu-lo, però no escriviu com ell. Nosaltres som posteriors a Pompeu Fabra, Riquer és anterior a les normes ortogràfiques.
CREDO
Jo crec en los colors, en que los colors canten,
ab l’esplendor dels cadmiums brillants d’un bell mitj-dia:
me subjuguen les formes sorpreses y m’encanten
les transparencies tenues com vaga melodia
o el sol de Juny qu'esclata armonic i vibrant:
en ell, atmiro a Deu, atmiro la Natura
y un amedller florit,un'admosfera pura
me'l fan sentir mes bo, me'l fan trobar mes gran.
Jo visc cara a la llum com fan els girassols
y crec en mi mateix, crec en l'Art expansiu
que calma la mev'ansia fentlo per mi tan sols,
perque han florit los prats, perque som al istiu,
perque tot fa remor, tot germina, tot viu;
perque y han verts riquissims endalt de la pineda
y apareixen intimes les ombres misterioses
ahont viuen les fades de formes voluptuoses.
Jo crec perque'l parral, la prada o la roureda
son tendres, son hermoses y fines de color;
jo crec perque una rama s'encen com un llum d'or
perque vibra en lo cingle la roca assoleyada,
perque entr'els blats tendrals floreixen les roselles,
perquè sirisa'l mar del sol de la vesprada,
perque l'ombra del bosc nos guarda meravelles
y es profon la cala y es verda l'onada.
Crec en la Veritat de plastica armonia,
en respirable espay distancies y llum,
en lo sublim encant de pau que te un bell dia
i en la vida qu'es Bellesa, en l'Art qu'es son perfum.
Alexandre de Riquer
divendres, 14 de novembre del 2008
DE QUÈ ES TRACTA?
Diuen que una imatge val més que mil paraules. Tinc el dret de posar-ho en dubte i vosaltres sou els encarregats i les encarregades de fer-me canviar d´opinió. Si una imatge val més que mil paraules segur que em sabreu dir de què parlen les fotografies.
RESULTAT DE LES PRIMERES VOTACIONS
Els dos textos més votats han estat el text núm.5 de l´Adrià Martínez i el text núm.6 de la Clàudia Escobar.
Textos
Textos
dijous, 13 de novembre del 2008
UN ALTRE BLOC
Per la setmana que ve, concretament, dimecres 19 haureu d´entregar el text argumentatiu segons les pautes que us vaig repartir i seguint les pautes de redacció que ja us vaig explicar fa algunes setmanes. Si encara no us heu inspirat, si després de llegir les fotocòpies, no sabeu encara de què va això del text argumentatiu... Us recomano que visiteu el bloc dels vostres companys de 4tC on hi ha dos o tres exemples de textos argumentatius.
Aprofito aquesta entrada per donar la benvinguda als alumnes de 4tC i a la seva professora al nostre bloc de 4t A.
Aprofito aquesta entrada per donar la benvinguda als alumnes de 4tC i a la seva professora al nostre bloc de 4t A.
ESCHER
Ara que alguns de vosaltres ja sabeu qui és el pintor dels quadres sorprenents que a mi em recordava molt l'artista holandès Escher, només em queda penjar-vos un quadre d´aquest artista holandès. Dir-vos que només sortir de la vostra aula, ja esteu envoltats per l´Escher.
dimecres, 12 de novembre del 2008
dilluns, 10 de novembre del 2008
FITXA PER A LES LECTURES OPTATIVES
Baixa't una fitxa de lectura.
Primer t´has de crear una adreça a l´Scribd.
A continuació busca el document.
Seguidament baixa el document ( download)
Baixa-te´l com a document de word. Selecciona document de word.
Guarda´l al teu ordinador.
Omple la fitxa i finalment, envia-me-la per correu electrònic.
ACONSEGUEIX UNA FITXA.
Primer t´has de crear una adreça a l´Scribd.
A continuació busca el document.
Seguidament baixa el document ( download)
Baixa-te´l com a document de word. Selecciona document de word.
Guarda´l al teu ordinador.
Omple la fitxa i finalment, envia-me-la per correu electrònic.
ACONSEGUEIX UNA FITXA.
diumenge, 9 de novembre del 2008
LECTURES OPTATIVES
ENTRA
Aquí tens una llista de llibres que pots llegir voluntàriament aquest trimestre. Hi ha de tot. Si tens algun dubte, pregunta.
dissabte, 8 de novembre del 2008
divendres, 7 de novembre del 2008
UN PINTOR ENTRE ESCHER, MAGRITTE I DALÍ
Una altra descoberta en terres irlandeses. Tot i que aquest pintor no és irlandès. Us en penjo dos quadres. Original, veritat?
dimecres, 5 de novembre del 2008
UNA ALTRA HISTÒRIA BREU
Tornes a tenir una altra fotografia que se suposa que et suggereix
alguna cosa. Disposes de cinquanta paraules (ni una més ni una menys) per escriure aquest text breu. A més, aquesta vegada com que vull que pensis i t´ho treballis una mica més, en el text hi han d´aparèixer (perífrasi d´obligació) les paraules "aigua" i "cel". Sigues original.
La data límit és dilluns 10 de novembre a les 7 de la tarda.
dissabte, 1 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
