FANTÀSTIC ESTIU DE SOL, SORRA I SAL.

Un any més, l’estiu li havia passat volant. La Laura sabia que, al cap de pocs dies, tot tornaria a la normalitat, a la vella rutina que ja havia oblidat.
Mentre viatjava amb tren, destinació cap a Figueres, recordava tots els moments que havia passat durant els dos mesos. Aquell estiu havia estat especial, diferent a tots els altres. L’havia passat a un petit poble de gent molt agradable; La Riera de Gaià, al Tarragonès.
En David, en Robert i la Jasmina eren els millors amics que la Laura tenia allà, i només els veia un parell de cops durant l’any.
Cada dia era una petita vida; cap dia era igual a l’anterior, i cap dia havia estat avorrit. Sovint agafaven les bicicletes i anaven a La Mora, que és la platja més propera, o bé anaven a alguna petita cala. Allà passaven moltes tardes i vespres, fins i tot, nits; nits molt dolces, tranquil·les i sobretot, molt estrellades.
Es podien passar hores i hores asseguts a la fina sorra de la platja, sentint la brisa del mar i mirant el més enllà.
No tenia enyorança pel poble on vivia, ja que segons ella, allà s’hi vivia amb un estil que no era el seu, en canvi, a La Riera se sentia com si fos a casa seva.
I continuà recordant mentre en el seu mp3 sonava Torna la nostàlgia. Aquella cançó que tant li agradava de Cesk Freixas.
Ubi sunt és el que sentia, quan recordava aquells moments d’un estiu que possiblement no oblidarà.

Roser Serrano 4tA