Fantàstic estiu de sol, sorra i sal

Avançava lentament per la platja, marcant profundes petjades sota els meus peus. Havia començat la tardor i poques persones s'atrevien a nedar a l'aigua, més freda que de costum, per no dir ningú. Havien decidit substituir l'aigua salada del mar per la suor caient dels seus fronts mentre corrien pel passeig marítim.Vaig fixar-me en l'aigua: el seu aspecte era totalment diferent a feia poques setmanes. Era cristal·lina i, fins i tot, vaig divisar peixos acostant-se a la platja.Els meus ulls es van clavar als meus peus. Estaven arrebossats de sorra. La meva vista va distanciar-se d'on enfocaven, veient com n'estava la sorra de neta. Lliure d'ampolles amb -probablement- contingut alcohòlic, caixes de tabac buides i cigarrets ja fumats.Amb la tardor semblava que ningú hagués passat per aquí durant milers d'anys. Es respirava pau.Però... tot i així sentia enyorança. No podia evitar trobar a faltar els dies radiants amb un sol que gairebé et deixava cec; l'estrés que suposava haver d'organitzar un dia davant del mar; el contrast entre l'elevada temperatura de la sorra i la de l'aigua; els passejos al capvespre a la vora del mar... on són, ara, tots aquests moments?Em conformo amb guardar-los dins del meu calaix de records, on a la part frontal hi llueix "ubi sunt?".

Clàudia Escobar 4tA