Diuen que una imatge val més que mil paraules. Tinc el dret de posar-ho en dubte i vosaltres sou els encarregats i les encarregades de fer-me canviar d´opinió. Si una imatge val més que mil paraules segur que em sabreu dir de què parlen les fotografies.
34 comentaris:
La primera és com si parlés de fúria en mig de un paisatge mínimament tranquil..no? La segona és tranquil•litat total, fora dels problemes o pensaments que no deixen de burxar-te cada dia, i la tercera...no sé ben bé com descriure-la, és com si el núvol del mig, fos alguna cosa que t’inquietés.
No m’he explicat gaire bé...
Bon cap de setmana!
Roser, no és ben bé això. Torna-ho a provar. Sort.
Quim ara mateix no estic inspirada i no sabria dir-te que volen dir aquestes imatges!!
adeu..
La primera foto em transmet un paisatge intranquil i nerviós, em dona un missatge d’estrés i d’intranquil•litat, com si s’acabés el mon.
La segona es tot el contrari, em dona serenitat i tranquil•litat, no hi ha cap preocupació o cap mal estar.
La tercera no se ven ve con definir-ho.
Sí, Guillem, però les tres fotografies parlen d´un tema. Quin és ? Serà que tres imatges no valen més que tres mil paraules?
Doncs no sé que del tot què és el que ens preguntes.. El que tenen en comú és que als tres paisatges que en un principi ens donen tranquil·litat, al mig sempre hi ha alguna cosa que ens inquieta. En el cas de la primera foto la roca que trenca les onades, la segona la tija que surt al mig, i la tercera el núvol..no? I que la cosa que sempre s'ens posa pel mig del camí, és cosa de la pròpia naturalesa.
No sé si estarà bé,així.
Hola Quim.
Jo soc dels que creu que les paraules valen més que una foto.
Jo no sabria que ens vol dir una foto i si és de un paisatge encara més.
Res, Roser, doncs serà que una imatge no val més que mil paraules. En Zaca ja ho diu que mil paraules valen més que una imatge.
Roser has vist? Ara en el bloc hi ha més música. Fins i tot, una cançó de Gossos.
Doncs com ja han dit alguns, les tres imatges mostren tranquilitat.
Però llegint entre línies es podria dir que la primera expressa com algú superior pot consumir lentament algú altre fort.
La segona pot semblar un escenari massa tranquil, pot expressar soledat, o que pugui passar qualsevol cosa.
En la tercera els núvols tenen la típica forma dels OVNIs, i pot voler dir que aquests només són creençes que poden canviar amb la facilitat que pot canviar de forma un núvol.
Què me'n dius, Quim?
Adrià, que les reflexions estan bastant ben fetes, però les tres fotos expressen només un concepte, una paraula o dues si poses davant la paraula un determinant.
Algú em sabrà dir aquesta paraula? O no?
Bé, totes les fotos tenen una cosa en comú el cel. Una foto un moment únic s'atura però segueix, els núvlos vulguis o no sempre es mouen, i a les fotos donen aquesta sensació de tranquil·litat més ben dit calma, pau. Les imatges són difícils d' expressar, per tant les imatges t' ho diuen tot, parlen per elles mateixes.
Quim, he estat rumiant, pero no se del tot què ens vols dir, hem de definir, amb una paraula, aquestes tres imatges?
Perquè llavors jo les definiria amb una paraula com l'amenaça, perquè sempre hi ha alguna cosa que ens inquieta a les fotos.
Ens veiem dilluns!
Jo estic d'acord en què una foto val més que mil paraules. En aquest cas, les fotos perquè s'entenguin han de tenir una definió o una paraula d'ajuda per descubrir que volen dir.
Crec que la paraula que defineix les tres fotos es l'obstacle. Un obtacle que en un primer moment no el veiem però que després fa que el paisatge passi a segon plànol i l'ho primer que veiem a les fotos sigui:
En la primera, l'aigua que xoca amb la roca.
La segona, la tija d'una flor.
La tercera el núvol.
No sé si es això, Quim.
Potser no m'extesso bé..
Fins demà!
Stefi i Antonela! No sé si pensar que una imatge val més que mil paraules. Fa dos dies que hi ha aquestes fotos penjades i encara ningú m´ha sabut dir quina paraula amaguen. Només n´anamaguen una, bé, dues, si comptem l'article. Sembla estrany. D'on sou?
Quim no sé ben bé que dir-te veient tot el que diuen els altres... Em miraré un altre cop les imatges, però no sé si sabré definir-les. Perquè, s'han de definir, oi?
M'he estat una estona mirant-les i no se m'acut res, donan's alguna pista Quim...
Com es fa perquè hi surti una foto?
Si et dono una pista, et donaré una paraula i si et dono una paraula, llavors una imatge no valdrà més que mil paraules, valdrà més que 999 paraules.
Torno a intentar amb les imatges. És la paraula "la claror", potser?
per cert, he estat mirant el reproductor de cançons d'aqui, i he vist que hi has posat "ara vinc d'enlloc", de gertrudis. No saps com m'agrada, aquesta cançó!(D'en lloc no vol fir a poc a poc,ni que la memòria s'oblidi del record...)Bé, de fet tota la seva rumba.
No sé si coneixes una cançó que es diun "volant" de la troba kung-fú, que també és una cançó que està bé. També podries penjar alguna de dekrèpits, ja que són catalans i de castelló!
Continuant amb les meves recomenacions, et recomano Ken Zazpi, tot i ser basc, té algunes cançons amb català molt guapes; la que m'agrada és "poema dels oprimits", i la més coneguda és "La lluna" (Ilargia).
Doncs res més,
Roser.
Hola Quim aquestes tres imatges representen la tranquil·litat
Encara ningú ha encertat, estic perdent la confiança en les imatges.
Roser, al proper bloc de cançons, ja hi penjaré alguna de les teves suggerències. No n´hi podia penjar més. A mi la cançó que m´agrada és de l´Estanislau Verdet-Tots som uns desgraciats, i l'Estanislau Verdet en general. El trobo fresc, original, i utilitzant el meu català col.loquial "catxondo" i molt irònic. La lletra d´aquesta cançó en particular, i el video també m´agrada.
Sobre el grup basc Kenzazpi, els vaig descobrir fent una cançó de Sopa de Cabra, que és el grup dels meus anys d'Universitat a Girona, aquest setembre per casualitat vaig anar a parar a un concert d´ells a Vic en el MMVV, m´agrada molt Gernika i m´agrada molt també la teatralitat del cantant en directe. Tinc algunes cançons seves.
Quim jo crec que les imatges parlen del que estem estudiant ara: els signes d'exclamació!!!!!!
Sobretot a la última imatge es nota molt que és un punt d'exclamació (!).
Adéu!
Llunyania, imensitat de la natura, muntanya, camp o mar, pero el que mes em trasmeten les tres imatges es la seva manifestacio, la del paisatge, les 3 tenen alguna cosa que et crida mes l'atenció, no trobes? un trenca amb les ones del mar, l'altre trenca amb l'horizó i la gradació dels colors, i la tercera amb aquest curios núbol en forma de signe d'exclamació, difinitivament aquestes imatges t'estan diguen: MIRANS, DISFRUTANS I APRECIENS!
XXX
CARLOTA.
No Carlota. No Iban. Aneu mal encaminats. Carlota, controla una mica l´ortografia. Hi ha faltes flagrants.
Bé Quim he reflexionat sobre la teva resposta i he pensat que potser, ara que estic inspirat..., aquestes imatges el que volen dir i expresen és "la soledad".
Tampoc Iban. Torna-ho a intentar.
Us heu de fixar en els núvols, en el mar, en el paisage i tindreu la paraula que busquem. Ei! D´on sou?
Hola Quim! Jo crec que el que expresen aquestes imatges és el color viu del cel, però crec que una imatge val més que mil paraules, perquè per més que intentis explicar l'imatge sempre et deixes alguna cosa.
Adeu!
holaaaa quim el que fare ara tan sol es una prova per ver si va .
cooni .
si que doncs , la primera foto es de un periodic de canarias que parla sobre el mal temps que s´avecina.
el seggon parla sobre les poques persones que viuen en el camp , pe la casa que apareix en la imatge crec que es pot deduir XD.
i l´ultima ja no se que mes inventar axi que em vaig XDDDD . FINS DEMÀ QUIM .
un ambient MEDITERRANI Quim, em transmet un ambient mediterrani...
ja no se m'acuedix res mes!
XXX
Definitivament Quim, ningú ho ha sapigut hi ens u has tingut que dir avui a la classe.
-una imatge no val més que mil paraules.
Nico-4rtA
Cert, Nico us ho he hagut de dir avui a classe.
Publica un comentari a l'entrada