dilluns, 16 de març del 2009

Nico Rosillo

JOAN VINYOLI- NO LA CANÇÓ PERFECTA

No la cançó perfecta sinó el crit
que invoca Déu és necessari,
car no com l'àliga en té prou
el nostre cor amb moure bé les ales.
Amb ulls encesos cal entrar
dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l'aire
que bat als ulls, penetri fins al cor.

Zacarias Aoulad

MIQUEL MARTÍ I POL- PER TOTS VOSALTRES



Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta
de més pur en nosaltres
val tant -ho sabem bé- com el neguit
de qualsevol hereu d'aquest insigne
llinatge de vençuts.
Cal que insistim,
com qui pidola, si voleu, davant
de cent portes barrades.

Clàudia Escobar

JOAN BROSSA- LES HORES

El rellotge no espera mai ningú.
Sempre camina.
El pensament em parla de tu.
La fantasia no mou la memòria quan t'imagino,
Quan retorno a tu amb el pensament.
No poden ésser queixes les meves paraules:
És cosa amorosa recordar-te.
El rellotge no espera mai ningú.
Quan sigui l'hora d'anar-te a buscar,
M'ho dirà.
(Només em separen de tu unes hores.)

Lazara Kostadinova

MARIA ANTÒNIA SALVÀ-A LES ROSES



M'abelleixen quatre coses
qui prou les sabrà lloar?
El sol que bada les roses,
l'aigo que les fa brostar.
La rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

Greta Irtmonaite

MARIA MERCÈ MARÇAL-AMICS, SI DE COP SOBTE EM DEMANÀVEU

diumenge, 15 de març del 2009

Als meus alumnes

Amics, si de cop sobte em demanàveu
per què jo sóc aquí, plorant el fàstic
de tothom, cada dia, amb els ulls foscos
del poc-coratge, d’inútil espera
sempre d’allò que no espereu que espera
de vosaltres, que no és pas ortografia...
Ni tampoc -no ho pensésseu, fulles d’alba
-somiava que fos l’alba més neta,
que si és fosca la nit, ha estat tan llarga!
-un pou, el cel, de sang i de silenci
-tan espigats el jull i la cugula
que la lluna més viva çés fosca plena!
Al capdavall, amics, si em demanàveu...,
us diria a l’orella la secreta ràbia que se’m menja l’alegria
i em dóna pas de vella, mans de nàufrag.

Adrià Martínez

MARIA ANTÒNIA SALVÀ- AL ROSERAR

Pues i flors té el roserar:
cal que respir o que em defensi?
-¿Qui per les roses, en silenci
no es deixaria esgarrinxar?

Uxue Pagès

MIQUEL MARTÍ I POL- POEMA SENSE TÍTOL

La mateixa pregunta cent vegades
i
el mateix tornaveu: la teva absència.

Tantes pluges m’inciten al neguit

perquè sóc sol, ben sol, i vagarejo

pels carrers quan la nit és fonda i clara.

Saber-te tan a prop m’angunieja.

Més et voldria inconegut, llunyà,

com un somni que a penes si es recorda,

perquè llavors estimar-te no fóra

res més que una incerta melangia.

dissabte, 14 de març del 2009

Estefania Giménez

MIQUEL MARTÍ I POL-GOIG DE LA PARAULA


Em crides sempre a més combat,
pensament viu, paraula viva,
enllà i endins de mi mateix.
"No em dol, però; què fóra sense tu?
Tot es resol en el teu foc
que crema sense consumir
i en la pedra que dreces davant meu.
En tu i amb tu restitueixo
la densitat de cada cosa dita,
la densitat i més i tot, la vida."
Les paraules clares

Sergi García

MIQUEL MARTÍ I POL-PARLO DEL CRIT UNÀNIME


Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen
deslluïts prejudicis.
"Antigament...!, objecten,
i jo sóc vell de segles.

Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?

Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.

Hi ha grans rius que ens esperen

Laura Andreea Vasile

FERRAN DE MONTAGUT- PER QUÈ?


Perquè estimar-te amb bogeria
si et tinc d’oblidar
si del teu amor la dolçor
mai he de poder-la gaudir
per què dons estimar-te amb bogeria.

Perquè augmentar mes ma il·lusió
de nostre amorós anhel
si davant de tan forta passió
s’ensenyà sever el Cel
perquè dons augmentar mes la il·lusió.

Perquè t’acostes a mi?,
no saps, que m’està prohibit el veure
encara que em moro per a tu
si algun jorn he de perdre
dons perquè t’acostes a mi.

Perquè no fuges amor?,
que mon ànima has commogut,
si has limitat el meu dolor.
no he de fer jo amb el teu oblit?
Perquè no fuges amor meu.

Roser Serrano

GABRIEL FERRATER- SÉVERNI'L A




Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Marcel Lenz

PERE GIMFERRER- EPITALAMI

Unglejant,
picant fort de mans
al carmí de les teves anques –dolcesa!
El gust del teu excrement de dona
és el gust agre de la castanya.
Ampolla de vinagre,
ampolla negra d’ambre
a la bescambra.
Cúpules.

Antonela Santillán

GABRIEL- FERRATER- DUES AMIGUES


Tant de sol als turmells,
de mar llisa i daurada.
Agafades de mans,
no es diuen res. Carrers
d' homes rancuniosos
perquè no hi ha cap home
com ells, que elles coneguin.
Ara no van enlloc.
Tornen del sol. Travessen
tardes llargues, carrers
de mots incomprensibles.
No s’enduen records.
Volen només saber
que s’agafen de mans
i van juntes, per un
carrer de l’estranger.

divendres, 13 de març del 2009

Ibán Ortega

JOAN MARAGALL- NODREIX L'AMOR




Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l'ànima,
i el bes més dolç te'l daren els zefirs.
Mai seria l'aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor

dijous, 12 de març del 2009

Georgina Arnau

JOAN SALVAT-PAPASSEIT- LA CASA QUE VULL

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu
níui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

Constanza Montes

OLGA XIRINACS- HO DIU LA BÍBLIA I NO ÉS MENTIDA


Helena Sánchez

SALVADOR ESPRIU- VERSOS, ENLLÀ DEL CAMÍ




D'un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d'un noble,
antic color de plata.

Davant la mort, que porta
secrets senyals al rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.

Trist i lliure, camino,
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos.

divendres, 6 de març del 2009

COMENTARI DE TEXT

0.- Primer pas:

- Llegir el text diverses vegades fins que tinguem la seguretat que s’ha entès.

- Subratllar les paraules que desconeixem per després buscar-les al diccionari.

- Fer anotacions (amb llapis) que considerem importants.

- Començar a prendre notes (en brut) per després poder redactar el comentari.

1.- Introducció: Localització.
- Títol.
- Autor. Dades bàsiques.
- Obra. A la qual pertany.
- Període històric. Moviment literari de referència. Entroncament en la tradició.


2.- Tema: síntesi en una línia. No coincideix amb el resum. Es tracta d’explicar en poques paraules la idea que l’autor pretén comunicar. L’estructura cal que sigui molt senzilla, preferentment, un sintagma nominal, amb un substantiu abstracte seguit d’alguns complements. Coincidiria amb el títol que podríem posar al text.


3.- Estructura externa:

Si es tracta d’un poema cal analitzar:


A.- Mètrica. Ens hem de fixar en el nombre de síl•labes de cada vers. Es divideixen en dos grups: Art major(de 9 a 12 síl•labes) i Art menor(fins a 8 síl•labes).
Cal tenir en compte que en català es compta únicament fins la darrera síl•laba tònica. Així, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final, si acaba en paraula plana deixarem de comptar una síl•laba, i deixarem de comptar dues síl•labes si acaba en paraula esdrúixola.


ELS VERSOS CATALANS

VERSOS D´ART MENOR: de 4 a 8 síl•labes i sense cesura
MONOSÍL•LAB (1 síl•laba) , BISÍL•LAB (2)I TRISÍL•LAB (3) Versos poc usats que poden aparèixer entre d'altres més llargs

TETRASÍL•LAB (4) Usat a l´edat mitjana, pels noucentistes, i per la poesia popular.

Una polida
Galant, ardida, ... JAUME ROIG

PENTASÍL•LAB( 5 ) No gaire conreat: surt a poemes de la Decadència.
Bandolers d´Espanya, JOSEP SEBASTIÀ PONS

HEXASÍL•LAB (6 ) Força emprat, sobretot en poesia popular

Joiós caçador, passa; Busca més brava caça
I deixa´m quiet a mi... TEODOR LLORENTE

HEPTASÍL•LAB (7) El més usat de totes les èpoques, sobretot en poesia popular i teatre en vers.

A l´Aragó hi ha una dama
Que és bonica com un sol;
Té la cabellera rossa... ANÒNIM

OCTOSÍL•LAB (8) Molt usat també a l´edat mitjana i des de la Renaixença

Les fulles seques fan sardana
D´ací d´allà saltironant… GUIMERÀ


VERSOS D´ART MAJOR:de 9 a 12 síl•labes amb o sense cesura.CESURA: pausa que divideix el vers en dues parts (iguals o desiguals) anomenades HEMISTIQUIS, coincidents amb pausa sintàctica o no, i situada entre dues paraules o no. Pot admetre síl•labes addicionals que no afecten al recompte.

ENNEASÍL•LAB( 9 ) Poc usat

DECASÍL•LAB (10) Sense CESURA: accent a la 6a ;o bé a 4a i 8a (imita l´endecasillabo italià)

L´aurora tem de viure i es preserva
El llamp, el tro, la majestat revelen... CARNER

Amb CESURA:4+6 (el model més clàssic de la poesia antiga)

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
Penatge blanc, he vista una garsa... J. ROÍS DE CORELLA

AMB CESURA:6+4 (origen francès)

Voleu oir la gesta del pros Bernat,
Comte de Ribargorça i de Pallars,... M. MILÀ I FONTANALS

AMB CESURA : 5+5 (origen castellà)

Te vull sobre el pit com una corassa,
Te vull sobre el cor com místic segell... VERDAGUER

HENDECASÍL•LAB (11) Poc usat, surt al romancer

ALEXANDRÍ (12) Amb cesura sempre: 6+6. Té un to solemne i narratiu. molt corrent fins al s. XV, després s´ha usat en poesia popular i modernisme. Al s. XX és vers lliure (sense rima).

Ja el ramat és a dins. La porta s´ha tancat
I pel llindar balder traspua el color groc... GUERAU DE LIOST


A. - Rima. Consisteix en la repetició de sons, normalment al final d'un conjunt de versos. Observeu que parlem de sons, no de grafies. La rima es divideix en dos grups: rima consonant i rima assonant.


a.- Rima consonant (o perfecta). A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos. Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons. Al costat de cada rima indica que la rima és femenina. Escrivim les lletres minúscules quan la rima correspon a versos d'art menor i les lletres majúscules en els versos d'art major

En ma terra del Vallès a
tres turons fan una serra, b'
quatre pins, un bosc espès, a
cinc quarteres, massa terra. b'
"Com el Vallès no hi ha res”. A

b.- Rima assonant. A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics.

Si s'allunya i no et mira, a'
si t'és advers l'instant, b
de plorar què en trauries? a'
Si et sent, neci, riurà. b

c.- Sense rima. Malgrat que en l'exemple de més avall aparentment (grafies) hi ha força coincidència, ni els sons vocàlics ni els consonàntics coincideixen en la seva totalitat a partir de la darrera vocal tònica. Se suposa que mai no hauríem de trobar versos com els següents:

M'agrada la noia rossa
dels llavis pètals de rosa


La rima també pot ser:
a.- Versos blancs. Aquells que tot i estar subjectes a pautes sil•làbiques o rítmiques no presenten cap tipus de rima fonètica (no s'han de confondre amb els versos lliures)
b.- Versos lliures. No segueixen cap tipus de pauta mètrica regular.


4.- Anàlisi:

Si es tracta d’un poema:

- Figures literàries

- Morfologia i sintaxi.

- Lèxic i semàntica.

5.- Conclusió:

- Recapitulació de les valoracions fetes al llarg de l’anàlisi.

- Elaboració d’altres valoracions més globals:

- En quina mesura l’obra és creativa i original.

- Com reflecteix els trets d’estil més característics de l’autor

- En quina mesura és representativa d’un corrent estètic i/o d’una època històrico-social concreta.

- Quina influència i/o projecció ha tingut sobre altres autors i obres de la seva època o posteriors.

6.- Redactat:

a.- S’ha de redactar de forma objectiva evitant fórmules com:
“ L’autor ens diu...”,“ Veiem que...”,“ Trobem una figura literària...”

b.- Paràgrafs: Cada part la separem per paràgrafs diferents. Introduïm cada part amb un connector -diferent. Per exemple: Pel que fa a... Quant a... Referent a... Parlant de...

c.- Connectors: Per contribuir a una ordenació lògica de la informació, convé utilitzar connectors entre les frases. A continuació trobareu una llista amb alguns dels més rendibles, ordenats segons la posició en què solen aparèixer. Cal tenir present, amb tot, que quan un text és molt breu i clar no té sentit farcir-lo de connectors.

En primer lloc, Abans que res, Primer de tot, Primerament, En relació amb,
En segon lloc, Segonament,
D'una banda, D'altra banda / De l'altra,
A més, Així mateix,
En aquest sentit, Per exemple, A tall d´exemple,
Pel que fa a, Quant a, Respecte a/de, Amb relació a,
És a dir, En altres paraules, En efecte,
És per això que, Per tot això, És per aquest motiu que, Per tant,
Finalment, En darrer terme,
En resum, Resumint,
En conclusió, Per concloure, En definitiva,

d. - Altres idees que no cal oblidar:

- Tenir cura de la presentació

- Expressar-se amb claredat i amb una cal•ligrafia que s’entengui

- Deixar marges i fer paràgrafs

- Usar oracions breus

- Evitar paraules malsonants ni repetir paraules ( useu sinònims)

- No parafrasejar, és a dir, repetir la mateixa idea amb diferents paraules

- Si es vol dir citar una part del text S’han de posar cometes i dir en quina línia es troba

- Repassar al final ortografia, redacció, continguts, etc.

- Seguir sempre l’ordre proposat marcant adequadament cadascuna de les parts.