La mateixa pregunta cent vegades
i el mateix tornaveu: la teva absència.
Tantes pluges m’inciten al neguit
perquè sóc sol, ben sol, i vagarejo
pels carrers quan la nit és fonda i clara.
Saber-te tan a prop m’angunieja.
Més et voldria inconegut, llunyà,
com un somni que a penes si es recorda,
perquè llavors estimar-te no fóra
res més que una incerta melangia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada