Pautes:
- Només pots utilitzar cinquanta paraules ( ni una més, ni una menys)
- Cada oració només pot tenir cinc o deu paraules (ni dues, ni set, ni nou,...).
- Totes les oracions han de tenir una paraula plana amb accent gràfic.
- Només és possible una tramesa per alumne/a.
- La data límit per trametre-ho és divendres 12 de desembre a les 19:00.
O sigui que: llegeix-t'ho bé abans d'enviar-ho i posa atenció a l'ortografia.
No facis servir la zona de comentaris per fer preguntes, limita't a enviar-hi o escriure-hi els textos.
Quedaran sense puntuació tots aquells exercicis que no tinguin en compte les quatre pautes anteriors.
26 comentaris:
Allà estaven els dos enamorats dèbils després de la baralla, van decidir anar al parc a contemplar la mar gràcil. Ell li comprarà un anell de nàcar pel seu aniversari.També un portàtil de color blau per treballar més bé.Ella li regalarà un cap de setmana divertit a Grècia.
Una tarda freda, dòcil el sol lluent se sentia omnipotent.
Vaig seure a la vora del mar, em sentia fràgil. En aquell instant una parella solitària seia al meu darrere.La parella observava la mar àgil amb les seves ones.
Aquell veler no tallava el mar, sinó volava amb estímuls.
Fins demà!
I aquí estic, sense merèixer el que tinc al costat. M'entristeix escoltar l'amenaçador cant de les fràgils onades. Però estic al seu costat per tal vèncer la por.
Aquest peculiar paisatge encara se'm fa difícil d'assimilar.
I pensar que després tot això em resultarà tan efímer...
~Noemi Madrero
-Del mar plàcid neix un veler blanc, fill de Neptú.
-Del sospir de l’horitzó neix un idil·li, un amor sòlid.
-Entre dues línies paral·leles , un banc símbol de somnis acomplerts.
-Mirant el mar ,2 cossos fràgils formen una sola figura.
-Quan ella obrí els ulls , l’amor platònic s’esfumà.
Passejàvem per aquell camí solitari.
Havíem begut un cafè, i ara seiem mirant la mar. Tenia un color bonic, d’un grisós tirant a sèpia.
Ell era dòcil i, amb el paisatge, tot era harmònic.
Un sofà, enlloc d’un vell banc, seria més còmode. L’amor,però, és així...
Roser.
Era un dia tranquil i seguérem a prop del mar. Teníem el rellotge que marcava les set de la tarda. Podíem observar com els velers es recollien cap a port.
Ens lliuràvem sota l’afable i sana brisa de mar. Sentia un aire molt tranquil•litzant, també despreocupat i dèbil alhora.
Stefi 4A
Allò que passa ara a la platja, és molt agradable...
Aquí, la parella està escoltant la cançó de les ones...
Està molt junts i abraçats...
Sembla, que ningú els veuen i estan solets allí sentats!
Bé tenir un amor així...
Tothom estava enamorat, però tant com veig, crec que ningú!
Allà, en aquell lloc obsolet sense importància per la gent. Aquell banc sense importància per ningú, tan significant per mi... Allà al costat del mar mediterrani , he passat moments inoblidables. Però aquella tarda va ser l’ultima per nosaltres dos. Era el cinquè dia del mes d’abril, maleït sigui!
La mirada perduda en aquell moment fantàstic observant l'horitzó.
Dues persones tant unides compartint aquell moment tant romàntic, meravellós.
Després de vèncer els temors que els donar tanta tristesa.
Van superar aquell moment fràgil d'amor i odi conjuntament.
Ningú va dir que seria fàcil pero ho van aconseguir.
Era una tarda maleïda, jo tenia paciència, i l’esperava.
Arribava molt tard, jo no, sinó ell, el carismàtic professor.
Jo estava esperant, molt dèbil, el resultat de l’assignatura.
Era difícil que jo aprovés, però ja no tenia por.
Ell venia amb els exàmens, la carpeta, notes i somrient.
Era una mica difìcil.
Estàvem allà tots dos assentats
davant d’ aquell mar fantàstic.Quan de sobte va passar aquell accident tan tràgic, aquell veler tan gran i rígid va començar a encendrés. Les persones del veler van començar a nedar molt ràpid. Al final aquest relat tan còmic va acabar força bé.
Una parella d’enamorats observaven fixament el mar insòlit, clarós. Miraven el cel grisós i els núvols com es movien. També observaven el vaixell àrtic que passava en aquell moment.
De cop, van veure un ànec al mig del mar. Tot allò era molt anòmal. Finalment ho van deixar córrer.
Era un dia molt màgic. Seiem en un banc mentre contemplàvem junts el mar calmat. Era l'últim dia d'estiu que estava amb ell. Junts sempre gaudíem d'uns vespres increïbles vora la platja. Encara ara guardo un record malèvol del seu dolorós adéu. Tot va passar tan ràpid...
HELENA
Les hores que passàvem junts. Tots els moments en què observàvem la calma del mar.
Miràvem el vol dels ocells i ell contemplava l'horitzó...
Juràvem estar junts per sempre. Ara, tot això s'ho ha emportat el dèbil amor.
Sé que aquí mai oblidaré aquell príncep que tant estimava.
Antonela!
Encara recordo aquell calurós día de primavera a la platja. Estàvem els dos junts asseguts al banc on sempre quedàvem. Però aquell día era diferent. Un vaixell venia a emportar-se-la. Era la última vegada que estariem junts duran aquest any. Prefereixo escriure aquestes línies abans de posarme trist i plorar.
El mar estava molt plàcid. Jo no estic segur de l’estúpid que he estat. Vaig córrer massa i ara en pateixo les conseqüències tràgiques. Estàvem allà asseguts i ella m'escoltava les meves penúries. Màxim varem estar-hi minuts. Però van fer el fet perquè estàvem en plena harmonia.
vaig obrir els ulls i em va venir en memòria.
una imatge, una història antiga;
com en els que sona un gramòfon en una taula.
escolto una vella i sèpia canço.
parlava sobre l´amor etern en un lloc inhospit i exòtic.
sense donar-me compte vaig despertar amb violència, estic boig.
conni
Ahir la vaig veure sola en aquell banc tan tètric. Pensava que el millor era explicar-li aquell capítol emocionant. Li vaig comentar la història d'un heroi força intrèpid. Ella l'escoltava immòbil mentre veien passar aquell fantàstic veler.
Després d’una discussió a la fàbrica tèxtil, va marxar.
Es va sentir dèbil i va marxar a la platja.
Ell la seguí agafant l’últim metro per disculpar-se.
Ella que era una persona mol dòcil el va perdonar.
Van seure al banc observant l’horitzó i el cel pàl•lid.
Quim el comentari de les 18:54, és el mateix que el que penjat, l’he suprimit per equivocació.
Zacarias.
-El televisor apagat, por em fa vèncer la calor arrugant.
-Jo adormit i amb molta calor una tarda difícil, amor.
-Sort en tinc que dona voltes el màgic ventilador groc.
-Un fantàstic somni plujós, m'omple d'alegria el cos.
-Tot i això observo platònic per la finestra un girasol.
Nico Rosillo-4rtA
Quim pensava que ja l'havia enviat el vaig escriure fa ja semanes però no se, hem sembla que no es va publicar.
Nico
Publica un comentari a l'entrada