kwart-a: SORPRENENT O SUBJECTIU?

dimarts, 21 d’octubre del 2008

SORPRENENT O SUBJECTIU?

9 comentaris:

roser ha dit...: per mi, sorprenent. És com el reflexe d'una persona, que pot ser poc per fora, pero molt per dins.
Tot i que la majoria és a l'inversa.
Fins demà!; 21 d’octubre del 2008, a les 23:03
GinaaA,_ ha dit...: L'autor ha eliminat aquest comentari.; 22 d’octubre del 2008, a les 13:46
GinaaA,_ ha dit...: Crec que com la Roser sorprenent, ja que l' arbre per fora no té res a dir ni a enseñar, però, al canvi d' estació les fulles creixen ell creix etc... Llavors l' arbre és d' una altra manera superficialment...

Per cert Quim la llista..
Ja me l' he acabat necessito recomanacions!

Georgina Arnau 4rtA*; 22 d’octubre del 2008, a les 14:01
Guille ha dit...: També pot ser subjectiu, doncs tu veus les coses segons el punt de vista de cada persona.

Podem veure la realitat d'un arbre sense fulles com una versió de la seva realitat.; 22 d’octubre del 2008, a les 19:06
quim cubarsí ha dit...: Sí, Guillem és com la història del got mig ple o mig buit. Tot depèn dels ulls amb què et mires el got. En aquest cas, l´arbre.; 22 d’octubre del 2008, a les 21:30
Sergi ha dit...: Estic d'acord amb la Roser i la Georgina, perquè l'autor de la foto et pot estar dient una indirecta com; mira com sóc per fora , però per dins estic ple.

*SeRgI.. 4A; 22 d’octubre del 2008, a les 22:43
Mario Bueno Alarcón ha dit...: Les dues opcions poden ser perfectament compatibles. De fet, gairebé sempre ho són. Tot allò que resulta sorprenent desperta la subjectivitat. És més, qui s'ho mira ha de ser, forçosament, un subjecte; per tant és inevitable comportar-se subjectivament. A mi, personalment, em suggereix una idea: l'ombra del passat sempre perdura. I també em recorda el títol d'aquella primerenca obra teatral de Miguel Hernández: "Quién te ha visto y quién te ve, y sombra de lo que eras"; 24 d’octubre del 2008, a les 16:05
Nico 4a ha dit...: L'autor ha eliminat aquest comentari.; 25 d’octubre del 2008, a les 16:10
Nico 4a ha dit...: Esric totalment d'acord amb en Mario.
La subjectivitat hi és per força ja que cadascú ho veu a la seva manera, però també és sorprenent, el fet de què una cosa que per fora sembli tan poc i per dins pugui ser tant.

Nico Rosillo-4a; 25 d’octubre del 2008, a les 16:12